Desir mascle. Una istòria per de rire
John se metèt de desodorant , pel quatren còp de la serada. Una mena de perfum que costava la pèl de los òsses, per pas dire la del cuol, mas que te las enfadava fòrça plan, coma fan pels parpalhòls , los engenhaires de l'INRA, per recaptar lo femelum e qu'arriban d' amassa, per pollinisar las flors . Que s' aparelhan ambe de semble mascles que las enganan , ambe sos feròmonas coma las canhas gorrinèlas.
Aquel produch de perfum, o fasiái venir d'America. Un tipe sus internet qu' escriviá consí tombava las femnas coma las moscas dins lo mèl. Un tipe borrut mas ponchut .
Tres paurièras i èran passadas, merces del perfum : Roselina , Miquela, e Joana .
Mas quicòm me tafurava , subretot la darrièra serada , ambe la Joana , que risiá de longa coma una cavèca , sens comprendre qu'èra prèsa coma dins la tela de l'aranha , somesa , e que deviá udolar son plaser amb' ieu, de compas ...
John èra pas qu'un levandièr del plaser . Lo desconéisser lo metiá dins una ràbia caborda.
Levat qu' aicí s'agissiá pas de flors mas de son vièch . Al cap de la ferralha , de l'esca se vòls, i avia pas que son vièch poderós , que menaçava d' espetar tot sol , als mòbles e als pondes .
Me fasiái sonar John . Que lo meu nom pichon de naissença èra Desirat. Amagina Desirat . Que lo podiái pas mai endurar aquel nom de nèci benesit , que me remembrava tot còp, l'imaja d'una fotografia de cuol nud sus los coissins de belors rojas, fotografia sagrada que la grand gaitava l'uèlh beluguejant tre que passava lo sulhet.
N'aviai un sadol de manièras .
Teniái un pitre de gigant , de cuèissas coma de barricas, podiái levar de la fonda, mai cinquanta quilò d'un sol braç . Èra pas mai un cagarèl. Lo John novèl èra arribat , l'òme de la sorna figura que ten son vièch drech.
A mai me gaitèri al miralh. Me remirèri son cos escalprat quitament sus un modèle grèc . Un vièch d'ase coma la bana del simbèu. Que las rendiá malautas totas. Un cuol coma Apolon. E lo nas , totjorn proporcionat al sèxe, recòrda te . Lo nas lo sinhe de la poténcia sexuala.
Correguèri dusca la cosina . Niflèri l'odor meravilhosa del conilh salvatge que cofissiá dapasset dins sa chuca divenca.
Que la bèstia deu èstre copada en pichòts tròçes . E òc. Se te vòls trapar las femnas escota plan.
Te faras copar la bèstia en parts menudas , que faras retornar dins la padena per lor donar aquela color meravilhosa, iranja, que sola trapa, lo conilh de la mame, e lo de la garriga .
Un còp daurat aniràs veire la tata de Sant Jòrdi , que te farà un salsa, tre que sonque de l'alenar , te la tartinaràs sola sus las lescas de pan. Puèi doçament . Cal estudiar l'ora de l'arribada de la Silviana .
Vist que ton conilh es ja mitat cuèch, te demòra pas que de lo far marinar ambe la salsa de la tata. Atencion pas tròp fòrt, truca boissons .
Aquò te farà coma un segond perfum.
Aquí la segonda idèa . Coma fas caufar lo forn, normal que fasca calor. Alara passas un faudal pichon que daissa los braces liures, e que descubra tanben ton pitre , vesètz coma los jogaires de rudbi del stade Tolosan, quand se passan la servieta al ras del pubís dins las vestiaris ... e veiretz que se la filha se leca pas las potas, alara solide qu'es pas normala.
O vos dirai pas tot .
Me teniái l' ereccion . Ara lo perfum mostrava son eficacitat . Me butavi entre los mòbles coma s'èri bandat.
Benlèu qu' aviái forçat sus lo viagra. Doas pilulas d'un còp. Benlèu èran de tròp , vist que bandava de longa coma la muòla del grand dins las vinhas. Lo còr me polsava a los timps .
Sul còp m'acordèri un pastaga de mai. E una oliva . E un toast ambe de tapenada. Coma s' aviai besonh de bandòl !... L'ereccion m'èra venguda, subte, feruna e dobla.
Me prenguèri lo vièch, per lo téner drech, correcte, e l'amagar, qu'èra tant redde que podiái pas mai lo plegar. Que sabiái pas ont lo metre ...
Me caliá leu cambiar de vestit. Causiguèri un jean. Mas o voliá pas s' amagar, lo vièch.
Ausiguèri de bruch davant çò meu. La Silviana qu' arrivaba.
Sul trepador avia pargat la veitura, una BM de color argentada , pòrta dubèrta per la lum e la musica en sordina, un sol libre sul sèti passatgièr : « francés per de que far ?» quicòm de prigond e de sexual, puslèu sensual, se me remembre plan, qu'o legiguèri pas , levadas las paginas, que parlavan d'un riton sabi pas ont, a Cholon benlèu...
A la parèt del sejorn s' esclairava, per liaçes, la fotò de Marilin, sabètz, quand lo vent del metrò, te li lèva la rauba blanca. Quna polida fotò macarel! .
La meuna taula granda èra prèsta . La taula pichona tanben . Lo lièch encara mai, a pron pena desplegat , coma una question dubèrta .
Òc que t' anavi la sabrar , li manjar la fofona, e de tot lo demai. Aquela Silviana que me mostrava las popas en me demandant l'ora. Que mostrava las popas en fasent las fotocopias , que se mostrava, son cuòl polid e blanc coma las doas alas de las colombas , que las mostrava quand tombava son gredon, que me mostrava de longa tot çò que non se podiá pas mai trapar. Al burèu , a la banca , dins los meus sòmis, e las meunas cachavièlhas, quand ela me rosigava lo vièch coma un sorbet.
E que te l' anavi palaficar sus las parets de mas ombras .
Uèi qu'anavi tocar : Ò Sole Miò.... qu'anavi... pastar dusca a çò que monta dusca a la Luna un crit salvatja, un crit de felicitat, que diga als Dius, qu' ieu, John Desirat, podiái far rire la Tèrra e festejar lo cèl , e que lo cèl el meteis, aqueste ser, me lo poiriá encuòlar, que li agrade , per li donar un pauc de gauch .
A que me demoravi pas que de me passejar mitat nud per falorditge. Sonèt aquela salòpa lubrica qu'asoravi . Sonèt a la pòrta . La Silviana . Quitament èra nusa. Portava pas qu'una mena de rauba , una sembla rauba, una pelha de rauba , unas trialhas de raubas , que tombèt sus las espatlas tre passat lo lindal . Una vena me petèt al vièch.
de que i a al menut aqueste ser mossur lo quequejaire....
I diguèri:
de conilh
e per l 'amor de que fas ?
ambe la salça de la tata ...
Alara Silviana legiguèt mon libre de Cama Sutra qu'èra dubèrt a la pagina de la lebreta .
Anèt a la cosina. Trempèt un dèt dins la salça .
E se metèt de genolhons....
E ieu cridèri merces tata ...Que lo meu vièch revertava 2012.




0 commentaires:
Enregistrer un commentaire